Tenir o no tenir, aquesta és la qüestió (Complir amb la Llei de Protecció de Dades)

Encara que la cèlebre frase sigui “ser o no ser aquesta és la qüestió” m'he permès modificar-la per explicar una situació que els advocats especialitzats en el compliment de la Llei de Protecció de Dades Personals ens trobem habitualment.

Freqüentment, quan preguntem a una empresa o autònom si compleix amb la Llei de Protecció de Dades Personals, la resposta és: “si, ja tinc la Llei de Protecció de Dades”. Les primeres vegades que ho vaig escoltar vaig pensar, com es té una Llei? En tot cas m'haurien d'haver contestat, “si, ja compleixo amb la Llei de Protecció de Dades Personals”.

Però amb el temps he descobert que la raó no deixa de ser una altra que el gran desconeixement de la Llei de Protecció de Dades Personals que existeix en l'àmbit empresarial, degut bàsicament a l'enorme intrusisme professional que sofrim per part de mals professionals que, per obtenir un benefici ràpid i fàcil, convencen a l'empresari o autònom que amb una simple inscripció dels seus fitxers a l'Agència de Protecció de Dades i el lliurament d'una carpeta amb documents estàndard, que normalment es queda en un armari agafant pols, ja “tenen la Llei de Protecció de Dades Personals”.

D'aquesta manera, l'empresari treballa ignorant que incompleix la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal, ja que si bé és cert que la inscripció dels fitxers a l'Agència de Protecció de Dades és obligatòria, és solament un simple formalisme i no cobreix les autèntiques exigències de la Llei de Protecció Dades que van molt més enllà i es basen principalment en el consentiment i informació sobre l'ús de les dades personals, el deure de secret i l'adopció de les mesures de seguretat que garanteixin que les dades personals estaran protegides.